Aquesta és la Policia que m’agrada

Aquesta història policial no va de detencions, multes, enfrontaments o armes. Tampoc de referèndums, ni banderes, ni grans operacions que porten nom. La història d’avui va de la Policia, la veritable, la del funcionari que té la voluntat d’ajudar els ciutadans, als quals es deu. Ja ens entenem. Un grupet d’agents de Mossos d’Esquadra de Tortosa ha demostrat que té això que als ciutadans tant ens agrada: esperit de protecció. Aquesta introducció que sembla extreta d’una pel·lícula americana de marines sobre l’honor (que no la glòria), l’entendran de seguida quan coneguin el cas que els explicaré.

Resulta que el 3 de març una parella d’avis suïssos que viatjaven per l’autopista AP-7 en direcció a Estepona, a Màlaga, va perdre tots els seus efectes i documentació a mans de dos desconsiderats. Va ser mentre descansaven sobre la gespa en una àrea de servei al sud de Tarragona. Els pobres, van picar amb el truc de la roda punxada, això en el que es va especialitzar un grupet de delinqüents peruans fa uns anys. Així que, alertats per un individu, que els informava sobre la roda desinflada, els viatgers van decidir anar a comprovar la punxada. Aquest moment va ser aprofitat pels desaprensius, que van aprofitar l’interès per la roda per robar de dins el cotxe les seves pertinences.

Les víctimes, Pamela i Erik, van denunciar a Tortosa els fets en una situació de precarietat absoluta, ja que no disposaven de documentació, diners o targetes de crèdit. Així que aquesta parella, de 77 i 84 anys es trobava en un país que no era el seu, amb una llengua que no era la seva, un dia festiu i sense “un dur” ni per benzina. Els ancians estaven nerviosos i afectats pel succeït.

La freda burocràcia dels despatxos, els formularis i el Codi Penal es va transformar a Tortosa en una cosa molt diferent gràcies als policies d’aquella petita comissaria del sud de Tarragona. En aquells moments hi havia sis agents: la Letícia, el Josep Miquel, la Mercè, el Josep T., el Víctor i el Josep D. Suposo que devien pensar que aquell matrimoni amb cara llarga podrien ser els seus avis, o els seus pares. Així, que sense dubtar-ho, van treure les seves carteres i cada un va aportar la quantitat que podia i se la van lliurar als dos ancians perquè poguessin arribar al seu destí, a mil quilòmetres de distància. Això no va sortir de fons reservats, ni de pressupostos generals de l’Estat, ni de la Generalitat, ni estava Zoido, ni Montoro, ni Trapero pel mig … Va sortir del cafè, l’entrepà, la compra del Mercadona o de la gasolina per al cotxe de cada un d’ells. Així que ningú es preocupi.

Dies després, els Jensen -que així es deia la família- els va enviar els diners des de Màlaga. Eren 285 euros, una quantitat modesta, però que a mi m’ha semblat un milió d’euros.

Per als que tinguin la “pell fina”, en aquests moments que vivim per aquí … Diré que per aquest modest periodista de successos la Policia, amb majúscules, ho és des del Guàrdia Urbà de la localitat més petita del país, fins al creador dels GEOS, al qual conec. Siguin del color que siguin, blaus o verds, mentre actuïn amb honestedat i amb la missió d’ajudar els que protegeixen. Els altres, no m’interessen. Aquest grupet de Tortosa és per a mi un exemple, i hauria de ser-ho per a qualsevol policia, sigui del color que sigui.