El Suprem confirma la presó incondicional de Forcadell, Rull, Turull, Romeva i Bassa per risc de fuga i de reiteració delictiva

L'auto destaca que no hi ha precedents en la recent història europea d'un Govern d'un Estat federat alçant-se contra la Constitució

Jordi Turull

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d’apel·lació presentats per l’expresidenta del Parlament català Carme Forcadell i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raul Romeva i Dolors Bassa contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena, del passat 23 de març, que va acordar la seva presó provisional incondicional. Els tres magistrats que formen la Sala de Recursos, que revisen les resolucions que dicta l’instructor, confirmen que hi ha risc de reiteració delictiva i de fugida, aquest últim derivat dels indicis de delicte contra ells que han determinat el seu processament, de manera que ratifiquen la situació de presó dels cinc.

En un auto, del qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, la Sala examina la concurrència del risc de fuga i destaca que, entre les circumstàncies personals dels recurrents, no pot deixar de valorar l’estructura organitzativa que els dóna suport, ni la consistència econòmica de la mateixa, ni els contactes internacionals del grup, “elements que han permès als que ja s’han fugat, mantenir una aparença de vida normalitzada fora d’Espanya i de la residència que fins llavors era el seu domicili habitual”.

Per l’alt tribunal, “encara que es mantingui la confiança que mereixen els sistemes de cooperació judicial internacional instaurats en l’àmbit de la Unió Europea, que no tenen per finalitat enjudiciar l’actuació de les autoritats judicials d’un altre soci, sinó que pretenen augmentar l’agilitat de la col·laboració basant-se en un reconeixement de les resolucions judicials que té la seva raó de ser en el respecte mutu i en la confiança recíproca, però, tot i això, s’ha de reconèixer que, en el cas, són evidents les dificultats existents per fer-los efectius mitjançant el lliurament a Espanya de qui s’han instal·lat en diversos països de la Unió “.
De manera, afegeixen els magistrats, que aquests fugats romanen en aquests països de la UE “tot i ser reclamats per autoritats judicials espanyoles per delictes molt greus, que fins i tot podrien afectar, en cas que els processats aconseguissin els seus objectius, a la pròpia estructura política i als valors de la Unió “.
L’auto afegeix que “en aquestes circumstàncies, la possibilitat que els recurrents considerin una opció atendible la fugida de l’acció de la Justícia espanyola, que ja s’aprecia de forma suficient en atenció” a la consolidació dels indicis que han portat a la seva processament, “s’incrementa, i ha de ser evitada per assegurar la tramitació adequada del procés”.

Pel que fa al risc de reiteració delictiva, la Sala indica que la conducta imputada als recurrents no ha consistit en un acte aïllat, sinó en la participació constant i rellevant, com a membres del Govern i del Parlament d’una comunitat autònoma, en un pla que es va desenvolupar al llarg d’un període proper als dos anys, des del 9 de novembre de 2015 fins octubre de 2017, “en el curs dels quals es van desobeir frontalment les resolucions del Tribunal Constitucional i es va actuar derogant de facto la Constitució, l’Estatut d’autonomia i quants elements de l’ordenament jurídic s’oposaven al designi dels recurrents “.
Un pla que es va mantenir “encara després dels episodis de violència i dels tumults que van tenir lloc el 20 de setembre amb ocasió dels intents d’evitar, amb el concurs de la força física, que es donés compliment a resolucions judicials d’entrada i registre en dependències oficials de la Generalitat, ja que van insistir públicament en la convocatòria de la població a votar en el referèndum que pretenien celebrar tot i saber que la presència policial encarregada d’impedir les votacions donaria lloc a enfrontaments físics que, amb alta probabilitat, com ja havia passat i finalment va tornar a succeir, acabarien en actes de violència “.

A tot això afegeix que s’ha de valorar el context en el qual es produiria una eventual recuperació de la llibertat dels recurrents, i en aquest sentit indica que “no hi ha indicis que s’hagi abandonat de forma clara i definitiva la idea de forçar la col·lisió amb l’Estat amb la finalitat de declarar la independència, i imposar per vies de fet amb el concurs de la mobilització popular i, per tant, amb l’alta probabilitat d’enfrontament físic amb els agents que actuen per assegurar el compliment de la llei “.
La interlocutòria, entre altres aspectes, contesta a l’argument del recurrent Jordi Turull que no hi havia precedents en la recent història europea d’un diputat proposat com a candidat a la presidència d’un govern democràtic que hagués estat privat de la seva llibertat a la meitat del procés de la seva investidura.