El Tribunal Suprem confirma la primera condemna dictada per un delicte de tràfic il·legal d’òrgans

La Sala Penal ha confirmat les penes de fins a sis anys de presó per un delicte de tràfic il·legal d’òrgans principals humans imposades per l’Audiència Provincial de Barcelona als tres membres d’una família ia un amic que van oferir 6.000 euros a un ciutadà marroquí en situació irregular a Espanya, que vivia de la mendicitat, pel trasplantament d’un dels seus ronyons a un dels condemnats, que estava malalt, ha informat l’oficina de comunicació del TSJC.

Per al Tribunal Suprem, no és admissible una actuació per via de fet “dirigida a procurar-se un òrgan a esquena de l’ordenament i dels principis que l’informen i que donen raó de ser al sistema públic de trasplantaments dissenyat segons els principis bàsics d’actuació de altruisme, gratuïtat, solidaritat i objectivitat en l’assignació dels òrgans per al trasplantament “.

El tribunal destaca que el delicte de tràfic d’òrgans, que va ser introduït en l’any 2010, “no tracta només de protegir la salut o la integritat física de les persones, sinó que l’objecte de protecció va més enllà; destinat a protegir la integritat física, per descomptat, però també les condicions de dignitat de les persones, evitant que les mateixes pels seus condicionaments econòmics puguin ser cossificades, tractades com un objecte detenidor d’òrgans que, per la seva bilateralitat o per la seva no principalitat, poden ser objecte de trànsit “. Afegeix que el propi sistema nacional de trasplantaments estableix un sistema nacional altruista i solidari per a l’obtenció i distribució d’òrgans per al seu trasplantament a malalts que ho necessitin.

Els fets recollits en la sentència recorreguda relaten que el condemnat Toni Radosavljevic patia una malaltia renal i que, després de sotmetre a sessions de diàlisi, se li va preparar per a un trasplantament de ronyó. Es va informar de la regulació existent i el seu expedient va ser remès a l’hospital de Bellvitge. Com que no tenia targeta sanitària, es feia passar pel seu germà Django, també condemnat, cada vegada que anava al metge. El pare i els seus dos fills, amb l’ajuda d’Oussama El Khalifi, van planejar alleugerir el temps per al trasplantament renal buscant a un donant compatible amb el malalt perquè a canvi d’una quantitat de diners es presentés davant els metges com un amic de la família i sotmetre al trasplantament de ronyó contravenint els requisits legals que exigeixen que el donant presti el seu consentiment de forma expressa, lliure, conscient i desinteressada.

El donant era un ciutadà marroquí, en situació irregular a Espanya, amb problemes per expressar-se en espanyol, que demanava almoina i vivia en una casa ocupada per persones sense sostre a l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona. Va acceptar sotmetre al trasplantament d’un dels seus ronyons a canvi de 6000 euros i va acudir a l’hospital on es va comprovar que era compatible amb el malalt. Després el van portar a la notaria per signar una escriptura pública en què manifestava que era amic d’en Toni i l’autorització per al trasplantament, que anava a realitzar de forma gratuïta i per amistat. No obstant això, el donant es va penedir i es va negar a signar en la notaria. Després el pare, el seu fill Django i Oussama van anar a buscar a l’habitatge i, a més d’insultar-, el van copejar per la seva negativa al trasplantament, causant-li lesions.

El pare i cap del clan familiar va ser condemnat per un delicte de tràfic d’òrgans però també per coaccions pel que en el seu cas la pena és de sis anys i sis mesos de presó. El seu fill Django, a sis anys de presó per un delicte de tràfic d’òrgans i un altre delicte d’usurpació d’estat civil. La pena per al seu fill, en Toni, el que necessitava el trasplantament, per aquests mateixos delictes és inferior -quatre anys i mig de presó- en aplicar un subtipus atenuat del delicte de tràfic d’òrgans per ser el receptor. Finalment, l’amic que va buscar el donant va ser condemnat a sis anys de presó per un delicte de tràfic d’òrgans.
La Sala rebutja la situació de necessitat al·legada pel condemnat malalt en un dels motius del seu recurs. Sobre aquest particular, afirma que va ser el sistema de salut pública el que va plantejar el “remei” a la seva malaltia amb el trasplantament. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, assenyala que tot i que el condemnat havia estat informat de l’existència del sistema públic de trasplantament, va decidir no seguir-lo i va buscar un òrgan d’una persona que per la seva necessitat econòmica accedia a la intervenció a canvi de diners.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

El teu email no es publicarà.


*