“Calibre 222”, aquesta va ser la clau que va unir a l’atacant de Gavà amb dos homicidis i tres temptatives

L'atacant no coincideix amb els estàndards delinqüencials que la policia està acostumada a aturar. Un cas difícil del que només queda saber qui és el misteriós acompanyant.

Calibre 222. Aquesta és la clau que va relacionar inicialment el cas de Gavà amb l’homicidi de Miami Platja (Mont-roig del Camp) a Tarragona i la mort del cuiner en un bar de Vilanova i la Geltrú, on també va resultar ferida la propietària de l’establiment. Els Mossos estaven preocupats davant la falta d’elements que portessin a conèixer als autors de les dues morts dels últims dies. I la veritat és que era difícil: manca d’antecedents policials i penals, cap vinculació amb el crim organitzat, un únic autor que arribava, matava i fugia ràpidament. Les ferides forenses mostraven la utilització d’una arma “important” (estranya, tenint en compte el típic 9 mm. de les pistoles usades en la delinqüència habitual) i potser l’IBIS haguera pogut relacionar pel calibre. Balística tenia detectat el calibre, no sabem si per haver recuperat algun projectil o casquet dels escenaris o haver estat extret del cos durant l’autòpsia. De qualsevol manera, els investigadors potser haurien trigat, però segur que haguessin donat amb l’homicida, ja que en el cas de Miami, el mort havia estat el seu sogre. D’altra banda, també podia sospitar-se que els trets als dos policies locals de Gavà s’havien realitzat, precisament, enfront del tanatori on s’acomiadava a algú que havia mort d’un tret. Les càmeres de seguretat de Vilanova potser havien aportat detalls que podrien estar analitzant en el moment en què es va produir l’atac als policies de Gavà.

No fa molts dies que les xarxes criticaven que un amant dels animals, Javier García Roche, que va estrenar programa a Cuatro, hagués estat violent amb la seva parella. Aquí tenim un cas similar: Jorge Cases Be, el presumpte homicida, és veterinari i també va mostrar sempre el seu afecte cap als animals, pel que es comenta a Canyelles. Però, tenia una cara oculta. Per si quedava algun dubte -que no n’hi ha, ja que els testimonis, el seguiment amb l’helicòpter, el cotxe …- el registre al seu domicili ha revelat que posseeix múltiples armes. De fet, la rèplica del AK47 que esgrimia ja donava per entès que es tracta d’algú a qui li agraden les armes. Un rifle d’assalt (o una rèplica) i un calibre (5,7 × 43 mm. A Europa) conegut pels caçadors, ja que no és difícil abatre a un cérvol d’un tret.

Satisfacció en tots els sectors socials per la reeixida actuació de tots els cossos policials, seguretat privada inclosa, però especialment als cossos especials dels Mossos, ARRO, BRIMO, inicials que de vegades el ciutadà desconeix i que són habituals en comunicats de premsa. Per cert, que els agents de Trànsit (Trànsit) del cos policial català també van tenir una important tasca en el cas. Una actuació brillant, ja que no va ser necessari posar fi a la vida de ningú i que arriba en un moment “calent” del cos de Mossos. Calent per la convocatòria de 500 nous agents censurada pel Govern de Madrid, però també per la crítica vetllada que ha fet el més gran, Trapero, d’algun sector dels “seus” agents.

Tot bé. Però, ¿Ja està? Potser no. Algun testimoni parla d’haver vist baixar a un altre individu del cotxe, l’Alfa Romeo verd, que ahir es retirava d’aquell camí on va quedar amb taques de sang. ¿Qui seria aquest misteriós acompanyant? No trigarem a saber-ho. De moment, secret.

 

Moisès Peñalver – Criminalista forense, escriptor i periodista.